Is prendas
S’esistèntzia de is filus de prata me is sa mena de Montevecchio at tentu parti manni is s’orficeria de su territòriu e in su svilupu de sa filigrana de prata, permitendi de arribai a fai prendas bellas e de importu mannu.
Is prendas, in su tempus, funt stètias imperadas in maneras diversas: po sciallai, imperadas po essi prus bellas e alliputzias, po promissas e preghieras e, a ùrtimu, de portai impitzus o de imperai me is ritus paganus in s’interis chi si narant is brebus fadendi is mexinas.
In Guspini no totus teniant prendas; pruschetotu, in tempus de poberesa manna e de fàmini, ddas teniant sceti is pillantzosus. Is fèminas de is famìllias prus arricas, po is ocasionis, comenti is festas de Santa Maria, de Santu Iroxi, de Sant’Antoni, Santa Margherita e àteras festas puru, si poniant a orechinus de oru, abortas cun pendonis de coraddu, e in su tzugu portànt medallionis cun sa bisura de santus. Teniant puru aneddus, de oru o de prata, chi su prus de is bortas teniant una pedra, giai sèmpiri pretziada, comenti is rubinus o is smeraldus; is bratzalis fiant giai sèmpiri cìrdinus.
Is prendas s’arregallànt pruschetotu po s’acabamentu de coja. Su babu de su sposu depiat pediri sa coja andendi a domu de sa famìllia de issa; imbàtius innìa s’incumentzàt sèmpiri narendi: «Scipiaus poita seus benius». Tocà a su babu de issa torrai sa sceda, acullendi o no sa pregonta. Una borta narau ca ei, si scambiànt is arregallus. Su sposu acostumàt a arregallai un’aneddu a sa sposa, e issa torràt gràtzias donendiddi un’àteru aneddu. S’atòbiu acabàt cun d-unu bellu cumbidu innui no amancànt binu e bobois.
Is prendas fiant de importu mannu me in su bistiri traditzionali puru.
Is bistiris de is fèminas fiant prus alliputzius gràtzias a is agullas apuntadas in sa camisa e a is cadenas de su corpetu. Su daventali apitzus de sa gunnedda fut firmau cun d-una cadena de prata, narada cadenatzu. Medallionis de oru, traballaus a finu a finu, luxiant in sa camisa chi, a bortas, teniat arrandas e butonis de prata in su tzughitu e me is brutzitus. Su bistiri de s’òmini teniat una camisa lada meda, serrada in su tzugu e me is brutzus a nastrixeddu e butonis de prata tzerriaus tanareddas. In su corpetu nci fiant unu butoni de prata, una loba de gemellus e tres ornamentus de prata (segundu calincunu studiosu iant a depi rapresentai unu lampu e opinus, riferendusì a su nòmini de sa bidda).
Sa prenda teniat un’importu mannu in sa fedi puru: is guspinesus acostumànt a arregallai prendas e arrosàrius po promissas a sa Santa Dormia, Santa Maria Assunta, a càmbiu de una gràtzia o po ddi torrai gràtzias po una giai arricia. Candu (giai mai) ddus sposus si storrànt, is aneddus de fidantzamentu depiant essi arregallaus a sa Santa.
Sa prenda serbiat puru cometi contramazina.
In sa bidda medas fiant is fèminas chi connosciant brebus antigus po stesiai su mali e imperànt medallionis o àteras ainas po fai su sinnu de sa cruxi e recitai sa preghiera, spispisada a pagu a pagu, giai chi depiat abarrai cuada. A parti is medallionis e is agullas chi teniant sa pedra tzerriada su cocu, s’ogu de Santa Luxia e is imaginis sacras po is ritus, s’imperànt, pruschetotu me is pipius, àtera contamazinas puru po ddus amparai e impelli su pindàciu, comenti is sonitus e is pedras de lati.
gioielli
costumi
paesi
Crediti