prendasdesardegna.it
prendasdesardegna.it
Il museo della miniera

Il museo della miniera

Sa serradura de menas at lassau a càrrigu de Guspini unu territòriu e una sienda manna, e su disprexeri po ai pèrdiu su brofetu econòmicu chi, po casi 150 annus, at mantènniu totu su territòriu. Is aministratzionis comunalis, apustis de ai gherrigiau po su cuntrollu de custa sienda, funt arrennèscias a precurai su dinai chi serbiat po arrangiai e fai a museu is fràigus, tanti chi oi, su Museo della miniera de Montevecchio est giai su parcu de archeologia industriali de importu prus mannu in Sardìnnia e, chi sighit diaici, at a essi unu de is museus mineràrius prus mannus in Europa.


Una bona parti de is fràigus podint essi giai bisitaus e medas àterus funt aberendiddus. A una pariga de chilòmetrus de Guspini, in sa bia chi, passendi po Montevecchio, lòmpit a Piscinas e a sa Costa Verde, mari bellu meda, nc’est, passada Sciria, sa statzioni ferroviària bècia chi tragàt su minerali a Santu Baingiu, s’intrada a is Cantieris de Levanti, unu tempus su coru de is traballus de estratzioni, chi oi est su Centru de acullièntzia de innui movint is bisitas. Fràigus cun murus de pedra a vista, decorus de matonis e una finesa architetònica, la mena de Piccalinna est dominada de sa turri de su Putzu Santu Giuanni innui ddoi est sa màchina de estratzioni chi funtzionat ancora e ca, cun is 120 cuaddus a vapori, permitiat de ndi bogai 20 metrus cubus de materiali a s’ora. In sa mena de Sant’Antoni su bisitadori podit tenni un’idea crara de su traballu mineràriu e de sa vida de dònnia dii de is operaius bisitendi is butegas e is domus insoru, torrida a fai, e gràtzias a s’agiudu de s’IGEA (sociedadi de sa  Regioni Autònoma de sa Sardìnnia) chi tenit s’arresponsabilidadi de sa siguresa, bonìfica e riprìstinu ambientali de is menas dismitias), est possibili a intrai a sa  Galleria Anglosarda e duncas intrai me is frisciuras de sa terram aici comenti adianto dònnia dii is minadoris.
Lassendi is Cantieris de Levanti e lòmpendi in sa biddixedda de Montevecchio, in su spiatzu tzerriau “aparixamentu” po mori de is traballus de aprontamentu de sa peadura de sa Palatzina de sa diretzioni de is menas chi, in su 1870, ant aparixau su cùcuru chi ddoi fut. Sa Palatzina de sa diretzioni fut su coru de totu is fràigus mineràrius de Montevecchio e segundu s’idea de Giuanni Antoni Sanna depiat aculli is ufìcius aministradivus, domu sua e una cresiedda.
Pesau cun d-una pranta retangolari, su fràigu, de formas classicas e neorinascimentalis, si pesat po tres pranus a ingìriu de una pratza in mesu innui s’afàciant, in tres ladus, unu proci a bòvida a cruxi decoradas.
Unu bellu e mannu traballu de restauru permitit de bisitai is logus de sa vida de dònnia dii, a cuaddu de is sèculus dexenoi e binti, de s afamìllia Sanna e de is serbidoris de issus: aposentus de prandi apariciadas, coxinas, aposentus de biliardu, salotus...ma est s’Aposentu asullu su “meri” de totu su fràigu: imperada po atòbius uficialis e cumbidus, depit su nòmini suu a is afrorigiamentus chi ndi imbussant is murus e sa bòvida. Fut s’aposentu de is cumbidus, de is atòbius e de rapresentàntzia; arrica de poltrona, divanus, sprigus doraus, cun su pianoforti a coa chi ddoi est, fait a buciconis cun is àterus aposentus innui bivint e si movint is serbidoris. In su palatzu agatau is duas caras de Montevecchio: cussa de is  borghesus pillantzosus e cussa prus pobera e ùmili de is serbidoris e de is minadoris.
A s’àtera parti de s’intrada principali de su Palatzu de sa diretzioni, nc’est sa cresiedda intregada a Santa Bàrbara, patrona de is minadoris.
Montevecchio oi est parti de su Parco Geominerario Storico e Ambientale della Sardegna e s’Unescu ddat fatu Patrimòniu mondiali de s’Umanidadi. In prus, in su 2011, sa Comissioni Europeat dd’at arreconnotu uficialmenti  sa “Destinazione di eccellenza per il turismo e la riconversione dei siti” e, a ùrtimu, est stètiu premiau comenti su mellus intra is situs natzionalis po su turismu me is àreas abendonadas.

Torna su
prendasdesardegna.it

Crediti